Originalment eren llocs d’oració i recolliment que permetien a un frare o ermità poder conrear en pau la seva vocació particular.
Això està relacionat amb el concepte d’eremitori, que és
un lloc on hi vivien un o més frares o monjos eremites, a l’estil dels
Pares del Desert o Pares de la Tebaida del cristianisme.
Més tard, el significat també va incloure capelles,
esglésies i altres edificacions religioses, bàsicament petites, situades en el
camp, i sense culte permanent.
Hi ha
santuaris construïts originalment en despoblats , que han quedat voltats
d’edificis, i esglésies edificades com a parròquies on s’ha despoblat el seu
entorn.
En ambdós casos podem parlar també d’ermites.
És tradició en moltes ermites celebrar-hi missa el dia del sant o santa de la seva advocació, així com també romeries, aplecs i festes diverses.
Durant moltes èpoques s’han edificat ermites. Moltes ermites han sofert també importants modificacions durant el temps, per raons diverses.
A totes les comarques de Catalunya hi ha edificacions que certifiquen aquestes afirmacions. El Montnegre i el Corredor i les comarques del Maresme i del Vallès Oriental no en són una excepció.
