Una ermita és una capella o santuari, generalment
petits, situats ordinàriament en despoblat i que no acostumen a tenir culte
permanent.
Una capella és un lloc destinat al culte, que no
té la plenitud dels drets d’una església parroquial.
En un sentit ampli, un santuari és un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura. El mot santuari designa primerament un lloc sagrat natural (una gruta, un tossal, una font, etc.), sacralitzat per una teofania i que es constitueix per l'erecció d'un altar, d'una imatge, d'un edicle, etc., i més tard per la construcció d'un temple.
Una església és un temple cristià construït específicament per al culte religiós. Conté un altar, on se celebra l'eucaristia per part del sacerdot i un espai per als fidels. Els primers edificis especialment construïts com a esglésies estaven orientats cap al Sol, ja que Crist és la llum autèntica per als seus seguidors, i la planta tenia forma de creu llatina.
Un monestir és una edificació per a la reclusió dels religiosos o religioses, on hi viuen en comú un o diversos monjos o monges. Originàriament un monestir era la cel·la d'una sola persona, dita en aquest cas ermità o anacoreta. Posteriorment la tendència va ser la reunió de diversos monjos o monges per a establir una vida en comú. En aquest cas els monestirs cristians s'anomenen abadies (regides per un abat o abadessa) o priorats (regits per un prior o priora), segons el nombre de monjos o monges.
